Patrons relacionals: Ignorància Rabiosa

En l'anterior post, vam introduir el concepte de patrons que basen les seves relacions en l'omissió i el distanciament. Vam parlar del patró de l'EVITACIÓ PORUGA. Avui parlarem del 2n: IGNORÀNCIA RABIOSA.

Abans d'entrar en aquest concepte, voldria diferenciar aquest patró, de l'estratègia de distanciament.

El distanciament és una estratègia que és sana d'utilitzar quan alguna cosa t'ha dolgut i necessites el teu temps per a processar-ho i preparar una conversa constructiva, sense judicis, tenint clar el que t'ha molestat i el que t'agradaria. I és sa, demanar-li a la persona que has tingut la confrontació o desacord, que et concedeixi aquest temps. Tenint present, que quan estiguis preparat en parlareu per continuar construint futur o també, si cal, deixar la relació per finalitzada.

Però quan s'utilitza la ignorància i indiferència intencionada, ja estem parlant d'un patró relacional.

Generalment, són persones que tenen les idees "molt clares", amb molts judicis sobre el que "està bé" i el que "està malament". Amb un ego molt potent. Quan s'enfaden o quelcom no els agrada, utilitzen el mecanisme de la ignorància i menyspreu intencionat.

Solen passar per persones resolutives, decidides i impulsives, perquè quan tothom els segueix, són motors i líders de canvi.  Però, com que els hi falta una bona dosi d'empatia, per a comprendre les necessitats dels altres, a vegades trepitgen, perquè estan més compromeses en tenir raó, seguir endavant amb el seu criteri o mantenir el seu protagonisme que no pas en generar valor solidari pel grup.

En realitat, darrere aquella seguretat i tossuderia, amaguen molta por. La seva por s'activa quan interpreten que algú que, per les seves qualitats, característiques o situacions, li pot posar en perill el seu posicionament i protagonisme. Per tant, amb tants judicis contra l'altre, difícilment poden tenir una conversa des de l'empatia i assertivitat.

És per això que utilitzen: Indiferència o ignorància.

Fan veure que no existeixes. Apliquen la llei del gel. I el que ho rep, s'adona que ni el mira ni el té en compte i es sent transparent i invisible i menysvalorat.  

Curiosament, generen un efecte dominó en el grup, la solidaritat s'esfuma. Per por de patir el mateix tracte o de perdre l'aprovació d'aquest líder, fan omissió d'aquesta injustícia. I es deixen portar per la riuada de judicis i es posen en el patró de l'EVITACIÓ PORUGA que hem descrit en altres posts.

I el que pateix aquest maltractament, es queda sol i fàcilment se li desperten els sentiments de culpabilitat i comença a fer atribucions internes (que hauré fet malament, per què em passa això a mi, potser si tinc algun problema...? El que costa d'entendre és perquè aquesta persona a mi em té tanta ràbia, si jo no li he fet res. No entenc res...

Després d'aquest procés s'adona que és víctima d'una injustícia, perquè la reacció i tracte que està rebent, no és proporcional a cap fet que recordi haver fet mai.

Si tu ets dels que apliques sovint aquest patró de la llei del gel, et caldrà aprendre a mirar-te a tu mateix, i a observar-te. Perquè aquesta persona et fa tanta ràbia, que et mou aquesta persona de tu. El que veiem en els altres sempre parla de quelcom que nosaltres tenim pendent de resoldre. Recorda que els judicis que fas dels altres sempre parlen de tu.

Si tu pateixes la llei del gel, és possible que puguis allunyar-te d'aquesta persona. Però moltes vegades no et serà possible, perquè forma part d'un entorn que per tu és important. I, de fet, si fuges ara, tard o d'hora t'hi tornaràs a trobar i et tocarà aprendre'n.

Posa en joc la teva EMPATIA I ASSERTIVITAT.

Primer: T'ajudarà molt partir del principi de la pressumpta innocència de qui aplica la llei del gel.

Qüestionar-nos perquè actua així i creu que no pot parlar amb mi? No es tracta d'assumir culpes ni de donar culpes. Ni de judicis de "com" és aquesta persona. Si no, quins són els fets que ens han portat fins aquí.

Valorar que un 50% de responsabilitat potser és meva, però no perquè jo hagi fet alguna cosa malament, sinó perquè jo he fet alguna cosa que, amb les seves creences, ha interpretat erròniament alguna de les meves actuacions o la situació en la qual estem. És a dir, valorar que potser nosaltres el podem fer connectar amb alguna cosa que en algun moment de la seva vida l'ha fet mal o alguna cosa que el pugui perjudicar. 

Demanar-li parlar amb ell a soles. Si intentem enfrontar-nos amb ell davant del grup, la seva estratègia defensiva i la seva ràbia es tornarà encara més forta contra nosaltres.

Preguntar si li has fet alguna cosa que tu no li has donat importància, que l'ha molestat.

En 2n lloc: Demanar-li perdó per si hi ha alguna cosa que l'ha ofès. Perquè ell ho ha interpretat d'una manera que tu no havies previst, intentant aclarir el seu punt de vista.

En 3r lloc: fer-li saber quins fets i en quin moment t'ha sabut greu la seva resposta i com has interpretat tu allò que va fer.

4t: Oferir una bona relació per a tots 2.

Li estem oferint una nova possibilitat, però sempre acceptant que l'altre farà el que li sembli. El que és important, és que tu hagis fet el teu 50% de responsabilitat. L'altre 50 ja és cosa seva.

Potser necessitarà un temps... O potser decidirà continuar enfadat... Però nosaltres hem fet el primer pas per a liderar la nostra vida i influir en allò que està a les nostres mans.