GENERA CONVERSES CONSTRUCTIVES I POTENCIA LA TEVA HABILITAT NEGOCIADORA
Si vols millorar la teva habilitat negociadora, has de saber que les teves converses et mostren com et relaciones amb els altres. Revisar-les t’ajudarà a millorar la quantitat i qualitat de les teves relacions i de la teva capacitat per a construir futurs profitosos tant per tu com pels altres.
Potser ets dels que fins ara has viscut confrontant i recorrent a l’enuig cada vegada que les coses no eren com tu creies que havien de ser. Potser ets dels que sempre defuig el desacord i intenta arreglar-ho amb distanciament o un somriure. Potser ets dels que no dius mai res però després et guardes el ressentiment durant temps (fins i tot anys) fins que un dia explotes. Potser ets dels que et consideres “sincer” i sempre dius les coses “clares”, però en moltes ocasions provoques l’enuig i el distanciament dels altres, perquè no saps distingir el que val la pena dir del que és preferible callar.
Sigui quin sigui el teu patró de resposta a l’hora de relacionar-te amb els altres i de gestionar els acords i els desacords, sempre estàs posant en joc dues competències bàsiques: l’empatia i l’assertivitat.
Aquestes dues competències seran les que et permetran atendre tant les necessitats dels altres (empatia) com les teves (assertivitat).
L’empatia i la capacitat d’escoltar són les que permeten situar en primer lloc les relacions i preservar-les. És la competència que permet veure a l’altre i considerar el valor que té per a nosaltres, independentment que ara no aconseguim els resultats que desitgem. Si abusem d’aquesta competència, caurem en una amabilitat i submissió excessiva. Al mateix temps, perdrem de vista els resultats i els objectius a complir se’n ressentiran.
L’assertivitat és la que vetlla per a tenir resultats i s’enfoca a generar futur i accions. Si n’abusem, imposarem i exigirem, posarem els objectius per davant de tot i acabarem malmetent la relació.
Les persones que no són prou assertives solen estar més compromeses amb “quedar bé amb tothom” , “ tenir content a tothom” o “no fer mal a ningú”, que no pas en considerar la seva visió, la seva essència, les seves prioritats, els seus valors i el sentit del que han vingut a fer a aquesta vida. Quan vius des d’aquests paradigmes et converteixes en dependent de l’aprovació dels altres i et costa distingir el desacord de la confrontació.
Per a posar en joc aquestes 2 competències necessites potenciar la teva habilitat per a re-conèixer a l’altre, demanar, oferir i acordar.
Amb aquestes accions posem el focus en el futur que volem generar. Com ens agradaria que fossin les coses quan acabem aquesta conversa i quines possibilitats volem generar per al futur.
Quan hi ha desacords, mals entesos, confrontacions, decepcions,... sempre tindran a veure en una gestió inadequada d’aquestes 3 accions, que són les que ens permeten dibuixar el futur plegats, reconduir i restaurar aquelles relacions malmeses.
DEMANAR:
Ens serveix per a fer saber a l’altre la nostra necessitat o la nostra visió de les coses. Quan demanem és perquè ens sentim dignes de ser escoltats, considerem que ens mereixem rebre quelcom, que l’altre ens ajudi o també que val la pena generar algun canvi al nostre voltant.
OFERIR:
Oferir consisteix en proposar alguna acció-proposta a l’altre tenint en compte les seves necessitats.
Sovint tendim a demanar sense oferir res a canvi. No estic parlant d’oferir res material ni de tornar exactament el que has rebut, sinó de tenir en compte què li podem oferir a l’altre que respongui a les seves necessitats. De l’equilibri entre el que has demanat i el que ofereixes en sorgirà un bon acord. Així doncs, totes les peticions haurien d’anar acompanyades d’alguna oferta.
ACORDAR:
Un cop ens hem demanat i ens hem ofert, arribarà l’acord. Sempre haurem d’especificar el com, quan i de quina manera, evitant deixar expectatives no verbalitzades sense concretar. Es generen molts conflictes pel fet de no haver especificat adequadament l’acord.
Si diem “sí”, comencen les accions. Si diem “no” o posem condicions, haurem de replantejar la proposta.
També haurem d’aprendre a gestionar l’incompliment. Quan diem “sí”, però després una de les parts (o les dues) no complim l’acord, haurem de fer-nos un “reclam productiu”. És a dir, tornar a revisar el que vam acordar en aquell moment en base les expectatives que teníem aleshores i la realitat del present.
Es freqüent que hàgim fet un bon acord, però després no s’hagi pogut complir i no hem estat capaços de gestionar aquest incompliment i negociar un nou acord. En lloc d’això, comencem a donar excuses, buscar segones intencions i a deduir el “perquè” no s’ha fet. Aquestes dificultats que hem convertit en “no conversables” acaben minant les relacions i allunyant-nos de la resolució del problema.
Has de tenir en compte que l’assertivitat no es tracta d’una resposta tan dicotòmica del “sí -no”. Per a fer un acord útil i satisfactori et caldrà saber posar límits, condicions o matisos a les peticions i ofertes que et fan els altres.
Tampoc és assertivitat el posar normes, horaris i regles. Quan fem això, el que desitgem és deixar-ho tot regulat de manera que les peticions i les ofertes no siguin necessàries, perquè la norma ja marqui el que es pot fer.
Identifica quin és el teu patró a l’hora de demanar i oferir.
- Manes – imposes. Tu sempre saps el que convé i sempre tens raó.
- No demanes perquè ets autosuficient.
- Suposes i guardes expectatives que no verbalitzes. Ni demanes ni ofereixes.
- Esperes que els altres decideixin per tu el que més et convé
- No demanes o no t’ofereixes perquè creus que no t’ho mereixes.
- Rondines, et queixes i et pre-ocupes
- Tot el que demanes és urgent
- Sedueixes i manipules
- Supliques i mendiques
- Demanes a l’altre que canviï.
- Sempre estàs “en oferta” i disponible.
- Ofereixes el que a tu t’agradaria que et donessin.
Revisa les teves peticions, ofertes i acords.
Així doncs, ja veus que en totes aquelles relacions que no tens un resultat satisfactori, et caldrà revisar com has dut a terme les peticions, ofertes i acords. Observa aquestes accions i segur que s’obriran oportunitats que fins ara no havies vist.
© Joana Frigolé