04/04/2018

Entrevista al Diari de Girona: «La tristesa, l'enuig i la por formen part de la felicitat»

Contra Corrent d'Albert Soler, amb fotografia d'Aniol Resclosa, on hi parlo del meu llibre "Posa llum a la teva vida" que presento demà a Girona

La psicòloga Joana Frigolé presenta demà al Cafè Le Bistrot de Girona (19 h) «Posa llum a la teva vida. Genera emocions i converses constructives»

Albert Soler. Girona 04.04.2018 | 08:13

 
«La tristesa, l'enuig i la por formen part de la felicitat» ANIOL RESCLOSA
 

No sé si és bona idea posar llum a la vida, cada dia està més cara. La llum, dic.

He, he, posar llum és fer-te la vida fàcil, quan hi ha claror, quan brilla el sol, tot és més fàcil. En general tenim tendència a enfosquir-nos la vida, és a dir, a complicar-nos-la. Ens agrada donar explicacions per tot, o fer-nos la víctima...

 

Això als catalans ens va força.

No cregui, crec que els catalans ho estem fent força bé. Però bé, em referia que hem de fer les coses més senzilles, a la vida es tracta de centrar-te en el que pots fer i no intentar controlar el que no depèn de tu.

 

«Converses constructives». Són possibles en una societat de bàndols?

Quan vaig començar a fer formació, sempre em demanaven que fes cursos de gestió de conflictes. Tothom vol tenir raó, dediquem massa temps a demostrar als altres que tenim la raó. Les converses que no funcionen són les que es basen a buscar culpables. Les converses constructives no busquen culpables, es pregunten què podem fer perquè les coses siguin diferents. Ens hem de centrar a buscar què volem, i no el que no volem.

M'està parlant de conflictes personals, i em sembla escoltar el relat de l'actual situació Catalunya-Espanya.

És el mateix, però a l'engròs. El repte ha de ser construir, i realment és molt més fàcil quan canvies el xip. Però és més complicat quan una de les parts creu que no necessita l'altra.

Al llibre parla també de falses creences. És que n'hi ha de reals?

Té tota la raó, no hi ha ni veritat ni mentida, cadascú té les creences que té. Més que falses o reals, hi ha creences que ajuden molt poc, i d'altres que ajuden molt. Per exemple, creure que a la vida tot és una obligació, és una creença tan legítima com una altra, el que passa és que cansa molt. O creure que totes les persones són dolentes, que també és ben legítim, però amb aquesta creença no aniràs enlloc.

Però creure que totes són bones assegura una vida de desenganys...

Prefereixo creure que tothom té un fons de bondat, que sempre hi ha la possibilitat de despertar la bondat de les persones.

Ens boicotegem el nostre propi benestar?

Sí, hi ha una creença lògica i alhora absurda, segons la qual si m'emprenyo i m'indigno amb la vida, aquesta em donarà més. I no. Que t'enfadis no significa que les coses t'aniran millor.

Encara queda algú feliç?

Sí, el que passa és que potser hauríem de revisar el concepte de felicitat. La felicitat la tenim molt al cap, és un concepte molt teòric.

Revisem-lo, doncs. L'escolto.

Per a mi és la combinació exquisida i ben equilibrada d'un xic d'alegria, d'amor, de tendresa, de tristesa ben dosificada quan toca, d'enuig i de por.

Al còctel de la felicitat hi ha també por, enuig i tristesa com a ingredients?

També ajuden. La tristesa ajuda a acceptar el que no podràs tenir, la ràbia ajuda a anar a buscar allò que creus que necessites, i la por ajuda a no arriscar coses que podries perdre. I molta tendresa i molta alegria.

La tendresa està mal vista, avui.

Ha sigut fins ara una emoció molt ignorada, es preferia l'alegria.